Història

La  taverna, el bar o el restaurant, generació rere generació, ha format part de la vida del poble. Així com la nostra localitat, Cal Degollat s’ha transformat i remodelat, però sempre ha mantingut un mateix esperit.

La història de Cal Degollat es remunta a finals del s. XIX quan en Francisco Butiñach Vilanova, amb 20 anys, va arribar a Llagostera des de Cervià. Ferrer d’ofici, va obrir, en el mateix local on ara s’ubica el restaurant, una petita ferreteria. Allà es forjaven les ferradures  dels cavalls i es treballaven les eines del camp. La familiaritat i la bona entesa amb els nous veïns van fer que poc a poc es convertís en un local de reunió.

Aleshores la ferreteria estava dividida en dues parts, en una hi havia el taller i al costat hi havia un petit racó on es guardaven les bótes amb alguns del vins que ell mateix elaborava. Així doncs, i de mica en mica, acabada la feina o inventant algun pretext, esdevingué un costum l’anar a prendre un got de vi a cal ferrer o a cal “degüello”.

La clientela eren els tapers de les fàbriques de Llagostera i la gent que treballava a bosc i venia al poble un cop cada setmana perquè necessitava arreglar alguna eina.

Més tard, quan en Francisco va contraure matrimoni amb la Francisca Lloveras Riera, es van començar servir algunes tapes, com ara la típica pota i tripa, que encara avui es cuina amb la mateixa recepta.

Fruit d’aquest matrimoni, varen néixer cinc fills, però va ser en Modest el que va continuar portant el negoci familiar juntament amb la seva dona Consuelo Tubert Roca, filla de Tossa de Mar.

L’estructura del local en aquella època (principis del segle XX ) no es va modificar i en Modest va continuar amb les tradicions del seu pare, però moltes vegades ja eren els mateixos clients els que demanaven a la mestressa de la casa que els cuinés altres plats, fins i tot portaven la matèria primera: cargols, conills o tórtores que havien caçat .

Així doncs, el lloc ocupat en un principi per la ferreteria esdevingué el menjador, mentre que l’altre costat del local es va mantenir igual.

Però la història només acaba de començar….

En Modest i la Consuelo varen tenir tres fills. En Miquel, el gran, va ser qui s’encarregà de conservar el negoci familiar com a tercera generació, consolidar el local taverna-menjador i va iniciar la restauració. En Miquel es va casar amb l’Enriqueta Plaja Gotarra ( filla de Can Negoci de la Bruguera Alta), qui porta per primera vegada la cuina del restaurant de Cal Degollat (anys 50).

Durant aquest temps  el petit menjador i la barra- bodega es van convertir en una sola estança, on hi havia una barra engalanada per les bótes de vi acompanyada d’una taula llarga on s’asseien els clients, tots junts com una gran família.

Més tard, l’únic fill del matrimoni, en Francesc Butiñach Plaja (en Xicu)i la seva esposa Pilar Hospital Llinàs (de Can Roc de Llagostera) van agafar la direcció del local, eren ja la quarta generació. Ells van ser els que van patir el canvi social més gran. L’arribada del turisme a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, va crear la necessitat d’un espai més ampli i una cuina més ben preparada.

Per últim en Xavier, el fill gran del matrimoni, va acceptar la responsabilitat de portar l’establiment. És la cinquena generació i fins al moment l’última. Casat amb l’Esther Codina Antonell, junts porten el bar- restaurant, tenen dues filles bessones (l’Anna i la Núria) , però en principi no sembla que cap d’elles vulgui seguir amb la tradició de la cuina.